Valeria

compartir

22/02/202020/03/2020

Horari
De dimecres a divendres de 17.30 a 20.30
Primer cap de setmana de cada mes d’11.30 a 13.30 i de 17.30 a 20.30

Inauguració:
dissabte 22 de febrer a les 19 h.

Horaris convinguts al 671230859

8 de gener de 2018.Trentino Alt Adige, Itàlia.
Valeria té només divuit anys quan pateix un accident. Es troba inconscient. Una hemorràgia cerebral fa que caigui en un coma que després evolucionarà a un estat vegetatiu persistent.

Que succeeix quan no succeeix res, quan la vida queda en suspens. Quan tot el que havia de ser queda detingut en un espai en el qual el temps adquireix un nou significat i passat, present i futur es barregen dolorosament.

Una pedra no mor perquè no canvia. No mor perquè no viu. Una frase senzilla extreta d’un llibre infantil que parla d’una cosa profundament complexa. En un període de grans discussions polítiques sobre el final de la vida, Marika Giuriola s’endinsa en la realitat dels qui viuen en la seva pròpia pell una condició irreversible. “Estic convençuda que l’autodeterminació, la llibertat, passa en definitiva pel coneixement. Per això volia donar a conèixer la realitat de Valeria”, explica l’artista.

A través d’imatges profundament respectuoses però contundents en la seva bellesa i la seva veritat, l’artista retrata la vida de Valeria a l’habitació de casa seva. Durant més de dos anys Marika ha estat al costat de la jove, sent testimoni i companya. “Si les teves fotos no són prou bones és perquè no t’has acostat prou” va dir una vegada Ernö Friedmann. Marika volia estar a prop. Les fotografies de Giuriola sinceres, allunyades de qualsevol sensacionalisme i belles, ho testifiquen.

Com al castell d’Aurora, tots a l’habitació dormen: les flors en el gerro, les sabates sense ressò de trepitjades, el peluix d’una infància a penes acomiadada. Només sembla cridar-nos una jove des d’una fotografia en color: somriu a la càmera, al futur, a nosaltres que no volem somriure.

La fotografies de Marika detenen un temps ja detingut. A través d’elles l’artista ens convida a reflexionar sobre la vida i la llibertat. Som realment lliures de decidir sobre la nostra vida? Quant temps podem parlar de vida si la vida és llibertat per a viure?