Estampa’14

compartir

Passejar per ciutats que no són la nostra sense més urgències que deixar-se seduir. Camejar, alçar la vista per veure edificis que no coneixem, descobrir racons que no seran nostres. Això és per a nosaltres escapar-nos. I això és el que vam fer el cap de setmana passat. L’excusa? Estampa.

Per segona vegada se celebrava en Matadero i l’emplaçament no podia haver estat millor. Aquest antic mercat de bestiar construït a principis del segle passat s’ha convertit en un dels imprescindibles del Madrid de l’art i l’experimentació. Estampa ocupava aquest any la Nau 16: quatre mil metres quadrats on més de setanta galeries seduïen al visitant amb els seus artistes fetitxe.

Nous aires per a la lírica

Poca fotografia, a excepció de les galeries del país convidat, Mèxic, i també poc llibre d’artista. El gravat ja no és el seu principal objectiu i també el lema de “art múltiple” ha abandonat el seu logotip. L’art sonor va irrompre l’any passat i aquest la il·lustració s’obre pas amb pas ferm confirmant una tendència que ja observem en Swab fa un parell de setmanes.

I què ens ha seduït a nosaltres?

En una ocasió, un col·leccionista ens va comentar que l’art (i vull pensar que el contemporani encara més) és, abans de res, passió. Les peces que ens commouen no tenen perquè ser les mateixes que el mercat valora, les que arrenquen un gest de desaprovació al nostre veí o les que obsessionen als nostres amics.

Per això aquest recorregut personal per Estampa és obscenament parcial i subjectiu. Són les peces que ens han emocionat i sorprès.

  • Estampa14_ Suso Basterrechea

Com una té les seves febleses, de seguida vaig caure captivada per la sèrie Transformació de Cristina Almodóvar. Escultures on el paper cobra vida amb extrema sensibilitat.

Si parlem de pintura hem de citar sense dubtar-ho les obres de Gustavo Díaz Sosa en la Galeria Mikel Armendia, de Santiago Ydañez en Invaliden Galery o els “Sis records que es queden” de Pipo Hernández Rivero en NF Galeria

Com ja vam poder veure en Swab, la il·lustració ha arribat per quedar-se. Javier Calleja, Suso Basterrechea o Emmanuel Lafont van ser alguns dels nostres sospitosos habituals favorits.

Encara que si us som sincers, el que ens va agradar més va ser precisament una obra híbrida: la proposta de Taronges amb art. Una iniciativa que aconsegueix combinar alguna cosa tan comuna com una caixa de taronges valencianes amb creacions d’artistes contemporanis. Un regal perfecte per combatre la grip de gener i arrencar un somriure a un amant de l’art.

Hem començat parlant de passió, així que no podem acomiadar-nos sense parlar de l’obra d’Ignacio Llamas. Retrobar-nos amb els seus paisatges silenciosos sempre ens commou. Les seves fotografies mostren espais anònims cisellats per la llum i les ombres. Llocs místics que conviden a la introspecció, a formular-nos preguntes que no sempre volem respondre.

I així vam abandonar Estampa. Amb un caminar a poc a poc, cavil·lant, amb mig somriure sota aquesta pluja impertinent que no va deixar de caure en tot el cap de setmana. Cadascun barallant-se amb les seves preguntes sense resoldre.