Som

compartir

01/06/201907/07/2019

De dimecres a divendres
17.30 – 20.30

Primer cap de setmana de cada mes
11.00 – 13.00
17.30 – 20.30

Tots els grans filòsofs s’han enfrontat a la mateixa pregunta. Què som? Un atzarós experiment de la natura fet de carboni, aigua, temps. Déus espantadissos amb peus de fang, que s’amaguen de les seves febleses renegant de tot allò que els recordi les seves arrels de terra humida.

L’exposició de Sílvia López, Som, afronta aquesta pregunta des de dues perspectives: què és l’home i què és l’home en societat.

Retorn a la natura

Quatre figures interroguen el públic des de la seva aparent quietud. Cadascuna representa un dels elements: aire, foc, terra, aigua. El seu pas per la galeria és una anècdota. No han nascut per viure en museus ni en rotondes, assetjades pel fum i els clàxons. El seu lloc és un altre, més íntim. Un espai sense fronteres, en contacte amb la natura, on el temps pugui dibuixar la seva petjada sobre els seus rostres. Un espai on sorprenguin l’espectador desprevingut i accidental, i aconsegueixin alentir el seu pas i accelerar el seu pols, commogut per uns instants.

Són, com la nostra història, quatre escultures en construcció. En moviment constant, silenciós, lent. I l’artista esdevé només taquígrafa, testimoni de la seva transformació.

Una colònia fragmentada

Una bresca penja del sostre, talment com teixit de puntes. Es balanceja, silent i rígid. Les seves cel·les buides, abraçades pel filferro, semblen l’esquelet mort d’una societat fallida.

Som com abelles en un rusc, sembla murmurar-nos l’artista. La nostra debilitat com a espècie ens obliga a viure en societat. Però, paradoxalment, el consumisme, la competitivitat i la desconfiança estan posant contra les cordes la vida en comunitat. “Vivim davant l’empobriment de l’estructura social, del sistema polític, de les relacions humanes i davant d’una crisi de valors com la cooperació i la cohesió social. I és així com la colònia es fragmenta”.

Llegir el manifest de l’artista (PDF, 600 kB).