Límites

compartir

14/01/201715/04/2017

Matins
Dijous i dissabte de 10 a 14h.

Tardes
De dimecres a dissabte de 16 a 20.30h.

Un paisatge gris, erm, en el qual s’endevina el xiular del vent, l’abraçada del gebrat que detenent l’alè i el temps. Sever com solament els camps de Castella saben ser-ho. I en meitat, com una cicatriu, una tanca que ja no deté ni separa res més que els nostres pensaments.

Ignacio Llamas presenta en Límites un treball que explora l’espai com a metàfora de l’home i en el qual ens parla de les nostres limitacions, del dolor i de la por.

A través de fotografies i obra en volum, ens mostra espais que palpiten, silenciosos, i que no són un sinó milers: perquè es multipliquen davant la mirada de qui els recorre. L’artista ens convida a recórrer els seus escenaris per aprofundir en el nostre propi interior, per abraçar els nostres límits i qüestionar-los. Darrere dels seus paisatges esculpits i les seves fotografies no hi ha una història per explicar, sinó centenars, les que evoquen els seus escenaris de quietud muda i abandó en cadascun de nosaltres.

Soletat, buit i silenci

Límits inclou peces de les series Soledades, Cercar al Silencio i Vacíos. D’aquesta manera l’artista ens proposa un doble recorregut: un primer viatge en el temps, seguint la seva evolució en els últims anys; i un més íntim i personal quan ens enfrontem als nostres propis paisatges.

Les fotografies de Soledades i Cercar al Silencio ens mostren arquitectures fictícies. Escenaris dibuixats amb llum i absència, creats per a quq els recorrem amb la mirada. Habitacions buides que esperen ser habitades. Històries inacabades ancorades en un tal vegada.

En la sèrie Vacíos, Llamas abandona la majoria d’elements simbòlics que l’havien acompanyat (la cadira, la maleta, l’arbre…) i apareixen noves metàfores per parlar-nos dels nostres límits. Tanques i filats que desapareixen en l’aridesa d’un paisatge grisós ens parlen de les nostres pors més profundes i les cotilles invisibles que tallen les nostres ales.

Simplicitat, bellesa, esperit

L’obra d’Ignacio Llamas és sigilosa, evocadora i contundent. Poesia, esencialidad i concepte es donen la mà en un exercici de sinceritat. Potser per això les seves fotografies i instal·lacions estableixen una comunicació molt més precisa i emotiva amb el visitant.

Igual que l’art wabi sabi, la simplicitat profundament meditada deixa un gran espai perquè siguem nosaltres els qui habitem els seus paisatges i omplim de sentit aquests buits amb les nostres interpretacions. És així com es crea el llaç imperceptible entre creador i espectador.

Limites III. Ignacio Llamas. Estudi Tigomigo

Límites III. Ignacio Llamas.

Desalientos II. Ignacio Llamas. Estudi Tigomigo

Sin título II. De la serie Desalientos 2016. Ignacio Llamas.

Sin título III. De la serie Desalientos. Ignacio Llamas

Sin título III. De la serie Desalientos. 2016. Ignacio Llamas

Sin título IV. De la serie Desalientos. 2016. Ignacio Llamas

Sin título IV. De la serie Desalientos. 2016. Ignacio Llamas

Sin título XV. De la serie Cercar al silencio. 2010. Ignacio Llamas

Sin título XV. De la serie Cercar al silencio. 2010. Ignacio Llamas

Consulta el catàleg de l’exposició

Si et vas perdre l’exposició o vols tornar a gaudir de la seva màgia, aquí tens el catàleg online.