La Costella

compartir

03/10/201903/10/2019

Espai “La Galeria” Centre Cultural de Terrassa
Rambla d’Ègara, 340 (Terrassa)

Horaris:
De dilluns a dissabte de 16 a 21 h i festius de funció.

Si el collage s’hagués convertit en l’únic sistema d’expressió, l’Imanol estaria esculpint la seva pedra Roseta, creant expressions pròpies amb la seva gramàtica, amb les seves entonacions, marcant ritmes i accents, amb la seva particular versió demòtica i la traducció jeroglífica. I és aquesta ànsia de picapedrer per anar tallant formes amb la fulla afilada d’un cúter la que li ha portat a aquest llenguatge de veladures, en el que ha dit “La costella”.

La proposta que presenta neix de la necessitat de fugir de la rutina de collage diari que practica des de 2014, però sobretot a conseqüència de retrobar-se amb la figuració després de dos anys de treballs abstractes en l’àmbit formal. No obstant això conceptualment proposa reflexionar entorn de les noves masculinitats, plasmar a un home fràgil, un home construït en 2019, que no és més que les capes de l’antic home, buscant-se a si mateix i als altres en un món que no necessita murs, sinó membranes que diferenciïn el masculí del femení i al mateix temps que no demanda que el femení tingui una aparença prefixada.

I si Déu quan li arrenca amb violència la costella a Adam crea un home, un altre home a partir de l’home que ja va crear, de tots els seus fills, de tots aquests homes, un home fràgil, fet de retalls, de records de tots aquests homes. Aquesta pseudorevisió bíblica comporta no només pensar en l’individu sinó en les relacions que es poden crear a posterior, a les ciutats, en les relacions de poder. Aquest fet ens fa entendre el temps com una cosa circular, on aprenem del futur on vam ser, per a ser un altre, un ésser que es reconeix en la feblesa, en la no identitat personal com una cosa preponderant per a la seva existència sense convertir-se en una massa heterogènia.

Els quadres proposen figures que es desdibuixen, rostres que s’intueixen, en els quals es pot veure a través d’ells, homes que neixen de revistes oblidades, que neixen d’altres homes, de les seves cases, del món creat, material en desús que s’extingeix per a donar vida a una nova creació, sense gens d’interès per fer referència a l’original, al món que li precedeix, a la forma concreta d’on ve i que formalment succeeix, neix, sent fill de les cendres del mundà.

L’Imanol entén el collage com una disciplina artística, sense necessitat d’estar subjugada a unes altres, per això la treballa en el seu estat pur en la majoria de les ocasions, i les excepcions són una lluita interna per portar-ho, el collage, a un grau superior. És per aquest motiu que el compara constantment i reflexiona sobre la seva materialització, maneres de treballar-ho i temes, d’aquí la importància de recórrer a un dels temes fonamentals, el retrat, per a revisitar-lo i formalitzar-lo tenint en compte les regles de l’univers del paper imprès. Negar la importància de la imatge d’on extreu el material l’ajuda a construir els retrats, així no ens perdem en altres formes, i li permeten treballar d’una manera tan plàstica com la pintura, dibuixant amb les taques de revistes oblidades.

La Costilla. Exposición de Imanol Buisan comisariada por Tigomigo