Estat plàstic

compartir
  • Estado Plástico de Natalia Carminati
  • Estado Plástico de Natalia Carminati. Estudio Tigomigp
  • Estado Plástico de Natalia Carminati
  • Estado Plástico de Natalia Carminati
  • Estado Plástico, de Natalia Carminati

30/03/201606/05/2016

Tardes:
De dimecres a dissabte de 16 a 20.30

Matins:
Dijous i dissabtes de 10 a 14h

En la indústria, l’Estat Plàstic és l’estat que poden aconseguir determinats materials sintètics quan es troben viscosos o fluids i, per tant, no tenen propietats de resistència a esforços mecànics. Aquest estat és ideal per als diferents processos productius ja que el material pot manipular-se i adequar-se a formes concretes ja existents.

L’exposició Estat Plàstic presenta una instal·lació escultòrica i dues instal·lacions pictòriques que reflecteixen al cos humà com un d’aquests materials capaços d’entrar en estat plàstic. D’aquesta manera, les obres mostren al cos com un instrument o objecte fabricat que posseeix aquestes propietats d’elasticitat i flexibilitat que permeten que sigui modelat i adaptat a diferents formes i aplicacions de la realitat.

Ego, obra en construcció és una instal·lació escultòrica que reflecteix una realitat amputada per advertiments, normes i prohibicions que actuen des d’escenaris mundans de la nostra realitat per projectar-se al nostre escenari personal en forma de limitacions visuals i barreres invisibles que no ens permeten arribar al nostre veritable jo. La instal·lació proposa una realitat creadora de maniquís blancs com a metàfora d’un jo neutre i deshumanitzat.

Memotest és una instal·lació pictòrica que mostra les relacions entre cossos humans formant composicions que suggereixen escenes prefabricades. El cos és un desconegut que respon a imatges mecàniques i estàtiques adoptant postures robòtiques. Així, les relacions entre cossos s’estableixen des de la coincidència espacial reflectint buit i superficialitat.

L’Origen del Món Plora estableix un diàleg entre dues reversions de l’obra de Gustave Coubert. D’una banda, reflecteix l’agressió a la que el cos de la dona és involuntàriament sotmès com a resposta a pràctiques religioses heretades del passat i, des d’aquest lloc, qüestiona l’agressió a la qual voluntàriament sotmeten el seu cos una gran quantitat de dones en l’actualitat com a resposta a paràmetres que regulen el valor de bellesa.

L’obra de Natalia Carminati s’interessa per identificar elements i comportaments soci-culturals que reflecteixen processos d’invisibilització i actuen com a mirall de la realitat. En Estat Plàstic, reuneix tres obres per emfatitzar com l’escenari de la realitat actual domina i modela al cos humà transformant-ho en mer objecte.