La triada creativitat, geni, originalitat

compartir

Avui us volíem parlar de tres conceptes que habitualment s’utilitzen conjuntament i que estan molt lligats al món de l’art contemporani. Ens referim a la triada: creativitat, geni, originalitat.

Una aproximació a la creativitat

Si anem a la RAE per cercar una primera aproximació al terme, trobem que ho defineix com la “facultat de crear”. Una mica més precís és el Gran diccionari de la llengua catalana, que defineix la creativitat com la “capacitat de crear amb l’intel·lecte o la fantasia”.

Personalment, ens agrada referir-nos a la creativitat com l’habilitat de donar respostes a un problema, no de la forma habitual o instaurada, sinó de manera optimitzada. Utilitzant per a fer-ho tots els recursos al nostre abast: la memòria, la imaginació, integrant coneixements d’altres disciplines…

Un exemple que acostumo a utilitzar amb els alumnes del curs de fotografia consisteix a demanar que dibuixin una casa, un dibuix ràpid i esquemàtic. Aproximadament 9 de cada 10 dibuixen una casa de planta quadrada o rectangular, teulada a dues aigües, porta i finestra; els més ràpids tenen temps de fer el caminet, el sol i l’arbre. Quan els pregunto si viuen en una casa d’aquestes característiques, la resposta òbviament és negativa.

Tot i que la casa on vivim podria semblar un bon referent a l’hora d’enfrontar-se a aquest petit exercici, acostumem a donar la resposta que ens van instaurar com a correcta durant la infantesa i la repetim una vegada i una altra sense fer-nos altres plantejaments. Si a l’escola, el nen que ha de dibuixar una casa, es dibuixés a si mateix, probablement no li donarien el treball per vàlid.

Què passa si ens dibuixem a nosaltres mateixos per representar una casa? Es podria arribar a entendre com la màxima expressió de llibertat? “La meva casa sóc jo mateix, la meva pell és l’única paret que em separa del món, casa meva és allà on jo em trobi.”

I si dibuixem un planeta, un núvol o un gargot? Les respostes possibles són il·limitades i en molts o tots els casos seran millors que dibuixar un quadrat amb un triangle a sobre.

El problema és que l’educació tradicional no ha potenciat aquest tipus de pensament. Ja ho va dir Picasso: “Tots els nens són artistes, el problema és continuar sent artista quan et fas gran”. I és que històricament l’educació s’ha centrat més en marcar els errors que en estimular les capacitats individuals. I això ha fet que neixi la por a l’error, a no encaixar, a ser diferent i que finalment no ens arrisquem transitar camins poc habituals. És l’eterna necessitat d’aprovació que en el nostre món sempre connectat es tradueix en la dictadura dels “likes”.

El geni creatiu i l’originalitat

I precisament perquè el pensament creatiu no ha estat la norma, tendim a associar-lo a un altre concepte: el del geni. I no ens referim naturalment al de les llànties meravelloses que sorgeixen dels contes de les Mil i una nits, sinó del concepte que s’instal·a definitivament a finals del segle XVIII amb el romanticisme.

Fins llavors, l’artista s’havia dedicat a imitar la naturalesa (mimesi). Però a partir de la idea romàntica del geni creador l’artista deixa de reproduir la realitat i comença a crear-la, motivat per una idea transcendental i per la voluntat de reflexionar. D’aquesta manera l’art esdevé expressió subjectiva i canvia per sempre el paradigma de la creació artística.

Aquest canvi radical ve acompanyat també d’un altre canvi molt important en el concepte de bellesa que deixa d’entendre’s com una qualitat dels objectes i s’assumeix com una disposició del subjecte que l’observa. A partir d’aquest moment el propòsit principal de l’art ja no serà satisfer els sentits, sinó fer pensar, reflexionar.

És a dir, l’objectiu del geni és oferir un punt de vista al que no estem avesats per estimular el pensament. I això ens porta a un altre concepte, l’originalitat, que sempre s’ha pressupostat que és la capacitat més distintiva dels genis.

De fet, el concepte d’originalitat i la idea del geni creador tal com les coneixem avui dia són creacions romàntiques nascudes de les brases de la revolució francesa: quan es tenia la noció d’estar fent quelcom inèdit i trencador amb el passat.

Però fixeu-vos que el valor de l’originalitat en l’art és quelcom molt, molt modern. De fet, durant la major part de la història de l’art l’originalitat no ha estat important: no hi havia problema en inspirar-se en altres obres i fins i tot, en els encàrrecs a grans artistes, es detallava com havia de ser la pintura o l’escultura (posició del rostre, colors, mides, si havia de ser semblant a algun altre quadre, etc.).

Volem tancar la nostra reflexió centrant-nos de nou en el concepte de creativitat. Encara avui és necessari defensar que aquesta capacitat no és exclusiva del geni demiürg que treballa per donar llum a l’expressió de la seva subjectivitat de forma espontània.Delegar la capacitat de ser creatius i originals als “genis” (o artistes) és una opció que ens encotilla en la nostra zona de confort i limita les nostres capacitats.

És una habilitat innata, que podem millorar, perfeccionar i també, deixar que s’oxidi. “Que la inspiració et trobi treballant” és una de les frases més repetides de Picasso. I el mateix ens aconsellava Jack London amb la seva sentència “No pots esperar a la inspiració, l’has de perseguir amb un bat de beisbol”.

A què es referien? Que la inspiració divina, la idea que per alguns individus l’originalitat flueix espontàniament sense que intervingui en cap moment la consciència, o la recerca i el treball, pot ser perillosa.

Perquè en realitat no es pot crear del no-res. La creativitat té molt de renovar el que és vell: agafar dues idees velles i aconseguir-ne una de nova. Pensar el que ningú ha pensat sobre allò que tothom veu. Com deia Shorödinger “El pensament creatiu no és tant veure el que ningú ha vist, sinó pensar el que ningú ha pensat encara sobre allò que tots nosaltres veiem”.

I per aconseguir-lo cal que ens exposem al màxim d’idees, i disciplines, missatges que ens facin pensar i sortir de la nostra zona de confort per precisament, esperonar la nostra creativitat. I les arts… són un fantàstic motor per fer-ho.

Per a saber-ne més