I aquest cap de setmana… a Swab!

compartir

Estudio Tigomigo en Swab

Sí, aquest cap de setmana Tigomigo torna a participar en Swab, la fira d’art contemporani de Barcelona. Així que si tens gana de coses noves, de descobrir artistes, viure performances i deixar que et sorprenguin, no t’ho pensis.

Aquest any tornem amb l’obra de Lola Guerrera sota el paraigua del comissari Álvaro Gurrea al programa Sota far, sota close.

Us deixem una petita explicació del projecte de Lola, tot i que és molt millor que vegeu les seves imatges en directe.

L’última frontera, la llum

Vivim en un món de fronteres. Reals i imaginàries, geogràfiques, polítiques, lingüístiques, econòmiques. Un món fragmentat per límits, categories, barreres; subjecte a tensions i forces que es repeteixen en cada ésser humà. Perquè les fronteres més obtuses, els penya-segats més abruptes, són els que habiten en cadascun de nosaltres.

Totes les nostres potencialitats, tot l’univers de realitats que podríem viure, caben en els batecs d’un cor. També totes les mordasses que ens impediran aconseguir-los, totes les nostres pors, les nostres cadenes. Aquesta és la nostra última frontera.

Una frontera que no apareix en cap mapa, invisible i magnètica, canviant, etèria. Inassolible i propera. So far, so close.

En aquest projecte, Lola Guerrera recorre a la llum com a metàfora d’aquesta última frontera. Recreant la immensitat de les constel·lacions (aquest últim horitzó de l’univers conegut, colpidor i seductor com l’abisme), Lola Guerrera aconsegueix suggerir aquesta sensació d’aïllament i fragilitat que persegueix a l’ésser humà.

So far, so close també és, per tant, una forma de relacionar l’ínfim i l’absolut. Perquè les fronteres sempre tenen dues direccions. Construint galàxies i espais atemporals, l’artista també reflecteix l’aterridorament íntim i personal.

En aquest projecte el treball de Lola Guerrera pren amb decisió un nou camí. No es tracta d’un moviment brusc, més aviat és un suau i progressiu gir de la mirada. De la reflexió sobre l’efímer i el vulnerable neix una mirada més introspectiva, més abstracta. Una cerca de l’essencial. Prenent com a matèria primera la llum torna als orígens, tant filosòfics com a matèrials.

L’última frontera, nosaltres mateixos.