Manel Esclusa, passió febril per la fotografia

compartir

Penso fermament que la fotografia ha d’emocionar. Un concepte molt normal en altres disciplines artístiques i que en fotografia, malgrat ser de fàcil acceptació, generalment no es troba sota la pell del públic, dels afeccionats ni dels professionals.

Com a infermer, em vaig acostumar a escoltar freqüents elogis a la vocació requerida per a tals menesters. Com a fotògraf encara no he trobat qui em parli de la vocació que m’ha portat a seguir aquest camí.

Sóc fotògraf vocacional. Ho dic de debò, seriós i fins i tot amb solemnitat; el que sento en pressionar el disparador només està a l’altura dels més capitals de tots els pecats. De fet, cada vegada que carrego pel·lícula en la càmera, els embornals fumegen vapors sulfurosos, i al Sant Pancraci que hi ha al bar de la cantonada se li mústiga el julivert.

He tingut molts i molt bons professors de fotografia, però hi ha tres que van resultar decisius. Els tres tenen en comú una passió febril per la fotografia, una espècie de malaltia altament contagiosa, com un gran foc assotat pel vent que es dirigeix a tu. Des de fa unes setmanes, en la Galeria Eude podem gaudir el treball d’un d’ells: Manel Esclusa.

Manel Esclusa

Explica que va créixer envoltat d’alquímia, en el laboratori fotogràfic del seu pare. En arribar del col·legi preparaven els químics. Quan en classe parlaven de pocions màgiques dels contes de bruixes, Manel es reconeixia en la seva quotidianitat.

Va aprendre tots els secrets de la cambra fosca positivant centenars de fotografies cada dia. Un ofici ja extingit i que en uns anys, deixarà un buit de grans mestres Artesans de la llum i la química.

Molt ràpid va entendre que la fotografia podia ser un mitjà per comunicar-se, que una imatge tal vegada no valgui més que mil paraules, però que les pot generar. Amb el grup artístic-fotogràfic “Alabern”, al costat de Pere Formiguera, Toni Catany, Fontcuberta, Koldo Chamorro, Zuzunaga i Rafael Navarro, va reivindicar la fotografia com a mitjà artístic.

Becat en Arles va ser alumne de Ansel Adams, Jean Dieuzaide i Lucien Clergue, entre uns altres; i va tenir l’ocasió de relacionar-se amb Brassaï, Cartier-Bresson, Lartigue…

Els ulls aturats, Naus, Barcelona pell i ombra, Venècia, l’ombra del paisatge… Podem perdre’ns parlant de cadascun dels seus treballs, però el millor és apropar-se a Consell de Cent i gaudir amb les fotografies que pengen de les parets d’Eude, i per qui s’ho pugui permetre, tal vegada emportar-se un dels positius de Manel Esclusa a casa. L’exposició es podrà veure fins al 19 de setembre.

Més informació: