SCAN 2014. “Contacte a tope”

compartir

Cansat i adolorit, també emocionat. Així em va deixar el Full Contact del festival de fotografia Scan 2014.

Divendres 24 d’octubre, 9:00 AM hora local, poso rumb a Tarragona com a representant d’Estudi Tigomigo. Què és el Full Contact? Com a defensor de paraules com carmanyola, em permetré la llibertat de traduir-ho com a “contacte a tope”. En aquest cas, es tracta d’una sala plena de gom a gom de petites taules baixetes i bancs de disseny; per a altres ocasions recomano anar en xandall, que encara que resti professionalitat, millora el retorn venós i la irrigació de sang al cervell. Cada taula l’ocupa un fotògraf que prèviament ha superat la selecció del jurat. A l’altre costat de la taula hem d’asseure’ns nosaltres, els professionals, coneguts en aquest lloc com “followers”.

Quan l’activitat comença, 11:00 AM hora local, a la sala hi ha força més professionals que fotògrafs i ens veiem immersos en un joc semblant al de les cadires. En el meu cas portava la meva llibreta amb els deures fets i passats en net: el dia anterior vaig estar mirant les pàgines web de cada fotògraf i anotant els que m’interessaven. Però ara em trobava que els fotògrafs només estaven identificats amb les seves identificacions penjades al coll, totalment il·legibles des de la meva posició. Solament quedava una possibilitat, buscar un banc buit, córrer a per asseure-m’hi i rendir-me a l’atzar.

Parlem de fotografia

Faré un repàs del que més em va agradar, tenint en compte que no vaig tenir el temps suficient per conèixer a tots els fotògrafs.

  • Full Contactat. Scan 2014
  • © Clara Sánchez
  • © Elisa González Miralles
  • © Ian Waelder
  • © Lola Guerrera
  • © Mafalda Rakoš

Elisa González Miralles, una fotògrafa que em va sorprendre retrobar aquí. Vaig conèixer la seva obra en 2007, quan va rebre el primer premi FotoPres de la Caixa, des de llavors ha estat lluitant, emprenent i, afortunadament, fotografiant. Presenta el treball Ovum, una reflexió sobre la influència que el mitjà exerceix en l’individu. Un treball sòlid, amb força i de gran qualitat; documentalisme i estètica es donen la mà.

Lola Guerrera, una artista que parteix de la instal·lació per arribar a la fotografia. Delicada i meticulosa és capaç de ficar l’univers en un gerro de flors seques. Lola,  quan véns a portar la teva poesia a Tigomigo?

El treball de Clara Sánchez em va semblar una bogeria. Partint de centenars de coordenades, càlculs i imatges de satèl·lit crea illes imaginàries en un mar intensament blau. Paper d’aquarel·la, cianotipia i llum. Clara demostra que menys és més i ens submergeix en històries de navegants que somien illes verges.

Per a Mafalda Rakoš venir de Viena a Tarragona possiblement ha estat tan sols un passeig. Fotògrafa documental, està acostumada a estar lluny de casa per oferir-nos la possibilitat de veure el món a través dels seus ulls. Porta sota el braç el llibre “3rd Generation”, un treball titànic que pretén retratar dues realitats enfrontades: els joves israelites i els joves Palestins. És un honor haver-lo pogut fullejar.

Ja a la tarda, el plaer de xerrar de fotografia amb Leonardo Filipaz. Les nostres diferències en lloc de distanciar-nos, van amanir la màgia de la trobada.

Finalment la sorpresa de conèixer a Ian Walder, un artista multidisciplinari del que vam conèixer la seva obra fa dues setmanes en la galeria L21 de Madrid i ens va impressionar per la seva frescor i la posada en escena. Darrere d’aquesta obra està un artista sorprenentment  jove que, si continua treballant dur, tindrà molt a dir en el panorama artístic espanyol.

La sala del costat està dedicada a les editorials i allí em retrobo amb els bons amics d‘Edicions Anòmales, imparables, a punt de treure a la llum “Els assajos banals” de Cristóbal Hara que ja es pot reservar en el seu web amb una oferta de pre-llançament i en unes setmanes podreu fullejar en el nostre espai d’art.

Divendres 24 d’octubre, 19:00 AM hora local; acabo la meva jornada de “Contacte a tope” esgotat. Ara toca tornar a Terrassa, això sí, amb uns croissants de xocolata per al viatge que ajudin a digerir tot el viscut en el festival Scan 2014.