Espais de debat, intercanvi i amistat

compartir

Un nen que jugava dalt de la muntanya amb els gossos i les pinyes. Una nena que estimava els geranis i els manllevava els pètals per pintar-se les ungles de colors. La vida està feta de petites grans històries. I la Irene Pérez, a través de l’exposició Llavors per a la resistència també les ha volgut reivindicar.

Sesión de cuenta cuentos en Tigomigo

La nena ara es disfressa sota uns rínxols tocats de cendra. Però no us enganyeu: sota aquesta mirada de cel sense núvols s’amaga el mateix somriure net i curiós. El nen també juga a despistar però sota el salut tímid i educat continua jugant amb pinyes, llavors, arbres i metalls. Els heu conegut? Són la Rosanna Fontanet i en Joan Ignasi Ros que van acompanyar la Irene en una sessió íntima de contacontes.

Aquesta va ser una de les activitats que hem tingut la sort i l’honor d’acollir a Tigomigo, en el marc de l’exposició Llavors per a la resistència. Sempre diem que el millor d’aquest projecte són les persones amb qui tenim la sort de treballar: perquè ens ensenyen, ens sorprenen i ens fan créixer ales al cap i somriures als llavis.

Amb la Irene això ens està passant a cadascuna de les activitats que ha programat per acompanyar la seva mostra. La darrera va ser una sessió de jocs acompanyada de la projecció del documental Lorenza Böttner – Portrait of an Artist. Amb una tassa de cafè a les mans vam jugar i riure, i també vam poder reflexionar sobre el minso paper que la historiografia oficial ha reservat a les dones. I el berenar va esdevenir sopar perquè la conversa era interessant, els companys increïbles i, a fora, la nit era freda.

Demà dissabte hi ha previst una altra activitat i les places ja estan esgotades.

Gràcies a tots per compartir aquests moments amb nosaltres.
Gràcies, Irene, per construir aquests espais de debat, intercanvi i amistat.