Com fer bones cianotípies?

compartir

El dissabte passat vam celebrar el taller de cianotipia. És el primer taller que organitzem Estudi Tigomigo juntament amb BaumanLab i el grup de fotografia dels Amics de les Arts d’ençà que al març es formés la Xarxa fotogràfica de Terrassa.

Si ja coneixeu aquesta tècnica, sabreu que és un mètode fotogràfic monocrom negatiu-positiu que amb el que podem obtenir una còpia d’un original en un color blau de Prússia.

I això què vol dir? Doncs que amb una imatge en negatiu en blanc i negre amb un bon contrast i que estigui impresa sobre un acetat (una transparència, vaja), els químics adequats i una mica de sol, podem obtenir imatges tan belles com les que us mostrem a continuació.

Taller de cianotipia. Estudi tigomigo

El procés és senzill i amb infinites possibilitats creatives. Al taller vam fer cianotípies sobre tela, paper, fusta… però si deixeu volar la imaginació de ben segur que us vénen al cap més aplicacions.

Què necessito per a fer una cianotípia?

Per a preparar l’emulsió només ens cal: Citrat fèrric amònic verd 25% , Ferricianur potàssic 10% i aigua destil·lada. Els químics, els podeu trobar a Químics Dalmau, al carrer de Villarroel, 180 (Barcelona).

Si volem preparar 50ml d’emulsió haurem de seguir els següents passos:

  1. Diluir 15,5 g de citrat fèrric en 20 ml d’aigua destil·lada i 5 g de ferricianur en 30 ml d’aigua destil·lada. Si l’aigua està calenta, es dilueix millor. Quan barregem les dues dilucions, el químic es torna fotosensible. Així que a partir del moment de la barreja, el químic ha d’estar protegit de la llum.
  2. Aplicarem aquesta emulsió al paper, o a qualsevol altre superfície i deixarem assecar en l’obscuritat. Es pot accelerar l’assecat amb un assecador de cabell.
  3. L’exposició es pot fer amb una llum ultravioleta o bé al sol. El revelatge es fa amb aigua.

Alguns trucs…

Si la imatge queda pàl·lida o subexposada, podem intensificar-la amb un bany d’aigua oxigenada al 20%.

Podem canviar la imatge a negre amb un bany de nitrat de plata al 2% i després es revela en un bany d’oxalat ferrós o hidroquinona. Es dóna un rentat final.

Una mica d’història

Va ser el científic i astrònom anglès John Herschel qui va descobrir el procediment el 1842. Herschel el considerava principalment un mitjà per reproduir notes i esquemes.

Però va ser la botànica britànica Anna Atkins qui ho va posar immediatament en pràctica. Atkins va publicar una sèrie de llibres documentant falgueres, algues i altres plantes amb il·lustracions fetes amb còpies cianotips. Per la seva sèrie British Algae, de 1843, és considerada com a la primera fotògrafa de la història.

A començaments del segle XX es va utilitzar per a fer targetes postals. Aquesta modalitat de cianotípia estava molt lligada a l’art-correu i als diaris de viatges.

En els darrers cinquanta anys hi ha nombrosos artistes contemporanis que utilitzen aquest procés creatiu: Christian Marclay, Marco Breuer, Kate Cordsen, Hugh Scott-Douglas, WuChi-Tsung, Barbara Ciurej & Lindsay Lochman…